A P U N T S

 

El text que segueix son els "apunts" que el conferenciant ha fet servir per a la xerrada "¡ Enganxat a l'Astronomia !", pronunciada el dia …………………………………………………. a la Ciber@ula poblenou. (Una mica ampliades per a millor comprensió).

Com a "apunts", una gran part d'aquest text no està redactat de forma literària i únicament son, a vegades paraules soltes, a vegades frases inconnexes, dades, números, etc., i a vegades també frases ben definides.

Per tant, és convenient que la persona que els llegeixi, hagi assistit a la xerrada per a poder entendre el contingut i significat d'aquests apunts.

 

Barcelona, …………………………………………….

 

Bibliografia:

ASTER: Curs d'Iniciació a l'Astronomia.

Jordi Aloy: ASTER. Un Univers de galaxies.

Jordi Bozzo: ASTER. La recerca de vida a l'Univers.

Robin Kerrod: La Guía de las Estrellas

Karl Sagan: Cosmos

Rafael Clemente: La Exploración del Espacio

Revista Astronomia

 

Software

Starry Nigth

 

QUE VEIEM MIRANT EL CEL.

- Sortides i postes de Sol. Colorit. Cel blau. Núvols variant formes. Amb pluja, l'arc de Sant Martí. Neu. Llamps i trons.

- De nit Lluna. Fases. Muntanyes. Cràters. Quant creix i quant minva?. Eclipsis.  Estels.  Estels fugaços.

- Tot es un espectacle i si se sap "científicament" que és o que passa, encara "enganxa" més.

- Comentarem diferents dades; distàncies, velocitats, volums, etc., que costen d'entendre o assimilar en el nostre mon, tant limitat per unes dades de cada dia, molt inferiors a les que trobem a l'Univers.

 

L’UNIVERS. COM S’HA FET, QUANT ES VA FER.

- L’Univers, el Cosmos, on hi han tots els astres, no te dimensions, es infinit.

- La major part està vuit.

- De totes maneres, antimatèria, fosca, neutrins, més d'un Univers.

- Ens falta saber molt més. El que no se sap, ocupa més lloc que el que sabem.

Anem per el que sabem:

- La matèria a l’Univers te tendència a agrupar-se formant galàxies.

- Observables 10 ¹¹.

- Definició: Conjunt físic format per centenars de milers de milions d’estrelles i núvols interestel.lars  de gas i pols que viatgen junts per l’espai i que interactuen mútuament mitjançant les seves pròpies forces de gravetat. Les galàxies son per tant sistemes autogravitants en equilibri. (Jordi Aloy. ASTER.)

- Estan extensament classificades, bàsicament en tres classes: Espirals, barrades i irregulars. Parlar de galàxies es tot un tema, que per ell sol pot ser motiu d'una xerrada complerta.

- S’allunyen unes d’altres. Univers en expansió. El passat més petit. Al mesurar l’índex d’expansió van determinar el moment que tenia de ser infinitament petit.  D’això fa 15.000 milions d’anys.

- Ull amb les quantitats. Milers de milions i bilions. (A USA, 1 bilió = 1.000 milions).

- En aquell moment Big Bang i van aparèixer la matèria, l’energia, l’espai, i també el temps.

 

DISTANCIES I UNITATS DE MESURA.

- Any = Volta el Sol en 365 dies.

- Dia 24 h.; Hora = 60 min.; minut= 60 segons.

- Mesures i distàncies petites.

- 1 Unitat Astronòmica = Distància Sol/Terra = 150 Milions de km.

- Velocitat llum = 300.000 km/seg.

- Llum del Sol tarda: 150 milions / 300000 = 500 segons = 8,3 min.

- 1 any llum = 63,24 UA = 9,46 bilions km.

- (300.000 x 3.600=1.080.000.000 km x 24 = 25.920.000.000 km en 1 dia.;

25.920.000.000 x 365 = 9.460.800.000.000 km = 9,46 bilions de km.

- Per segons què, encara és petita.

- 1 parsec = 206,265 UA = 3,26 anys llum.

- Per això deia que pot ser alguna cosa que veiem ja no existeix.

 

ON ESTEM NOSALTRES EN AQUEST UNIVERS?

- La nostra galàxia: La Via Làctia. Una més entre aquests 10¹¹ de galàxies.

- Ni molt gran ni molt petita. No destaca tampoc en la posició en el Cosmos.

- Constituïda per uns 100.000 milions d’estels, i el nostre Sol es un d’ells.

- En els braços es formen nous estels a mida que es condensen els núvols de gas i pols.

- Dimensions de la galàxia:

- Diàmetre disc: 100.000 anys llum.

- Diàmetre del nucli : 15.000 x 10.000 anys llum

- Gruix mitjà del disc: 6.000 anys llum

- Distància del Sol al centre: 28.000 anys llum

- Velocitat del Sol respecte al centre: 200-250 km/seg.

- Rotació Sol = 225 Milions d’anys.

- Com veiem tot es mou. Estels varien de posició amb el temps. Fa 4.000 anys no hi havia Polar. Encara s'especula  quins estels feien servir els egipcis per orientar-se.

 

 

L’EDIFICI ON VIVIM: EL SISTEMA SOLAR

- Conjunt de planetes, satèl•lits i altres cossos que tenen com a eix central un estel, que es el Sol, i que és l’astre que manté la cohesió del sistema

- Un punt molt petit en l’escala de l’Univers.

- Un procés irreversible conduí al naixement del Sol i de la seva família.

- Fa 400 anys es creia que la Terra era el Centre del Univers. Cap el 1500 el sacerdot polac Nicolás Copèrnic diu que la Terra es un planeta que gira al voltant del Sol igual que els altres. Es perseguit per herètic.

- A principis de 1600 amb lentes van aportar proves contundents que tenia raó.

- Lleis de Kepler: 1.- Els planetes descriuen òrbites elíptiques i el Sol ocupa un dels focus. 2.- Els radi-vectors dels planetes escombren àrees iguals, en temps iguals.

 

 

LA BASE D’AQUEST EDIFICI: EL SOL.

- Es el nostre estel. Una nana groga. Fins fa pocs anys no se sabia d'on sortia l'energia que el Sol produeix. Ara sabem que es tracta d'una immensa central nuclear ocupat en reaccions de fusió (no fissió), nuclears (4 àtoms de H per fer-ne un de He, amb important despreniment d’energia)

- Els estels son els únics astres que tenen llum pròpia, doncs en tots es produeixen fenòmens similars de fusió nuclear.

- La llum que rebem dels demés astres o cossos, és la reflexada del Sol.

- Actualment està constituït per 75% H + 24% He + 1% altres.

- Està a 150 Milions de km. de nosaltres. (Anant a 120 km/h. tardaríem: 150 Milions/120 = 1.250.000 hores = 52.083 dies = 142,7 anys.)

- Diàmetre 1.392.000 km. (Agafa 3 vegades la distancia Terra/Lluna,).(Més de 100 Terres).

- Rotació sobre eix en 25 dies. (Taques es veuen més d’un dia).

- Temperatura nucli = 15 Milions de graus

- Temperatura superfície = 5.500º

- Gravetat superfície = 28 vegades més gran que a la Terra.

- El següent estel més proper es troba a 4,22 anys llum (Pròxima Centauri).

- Edat estimada 4.600 Milions d'anys. Actualment és un estel estable, i es calcula que continuarà existint com estel estable altres 5.000 Milions d'anys, o sigui que està a la meitat de la seva vida. A la fi es convertirà en una gegant roja.

- Esgotat H, al apagar-se, la gravetat s'imposa al calor i el He acumulat al centre es contrau. La contracció fa augmentar la temperatura al centre i arribarà un moment que l'He entrarà en combustió. Al encendre’s l'He, el calor expulsarà cap a fora, les capes externes del Sol. El diàmetre de l'estel arribarà fins més enllà de l'òrbita de la Terra. Després es comprimirà convertint-se en nana blanca i finalment s’apagarà.

- Taques: Es el fenomen més conegut i observat. La temperatura es inferior a la normal de la superfície; (4000º). ASTER te especialistes en el tema com en Joan Conill i en Ramon Noy.

- Observació: Amb filtres o per projecció. Mai ull nu ni prismàtics.

 

NOSALTRES: LA TERRA I LA LLUNA

- Diàmetre = 12.756 km. (Menys 1/100 del Sol).

- Distància al Sol = 150 M de km. (1 UA)

- Rotació eix = 23 h. 56 min.

- Rotació al Sol = 365 d. +1/4

- Moviment de PRECESSIÓ (baldufa) = 26.000 anys.

- Satèl•lits = 1

- La Terra es formà amb el sistema solar fa 4.600 M d’anys

- La vida començà fa 500 milions d’anys.

- L’espècie humana , pocs milions d’anys

- Suficient gran per conservar atmosfera i distància al Sol permet temperatura moderada. Permet aigua líquida. Atmosfera amb oxigen. (78% N + 21% O) CO2 per plantes. - Temp. + aigua + oxigen = permet vida de molt diverses formes. No altres planetes.

- Òrbita quasi circular. (varia 3,4%)

- Eix inclinat 23º 27'. Estacions.

- Velocitat orbital  (Es la velocitat a la que viatja, al fer l'òrbita al voltant del Sol, i que també en parlarem dels altres astres) = Πd/segons que te 1 any = 3,14 x 300 Milions / 31,5 Milions = 30 km/seg.

 

La lluna.

- Diàmetre = 3.476 km.

- Rotació eix = 27 d + 1/3

- Rotació Terra = 27 d + 1/3 (sempre mateixa cara. Altres satèl•lits també. Sembla habitual en el sistema Solar.)

- Distància a la Terra = 384.000 km. (Poc el•líptica: Perigeu = 365.000, Apogeu = 407.000)

- Gravetat = 1/6 de la Terra.

- No pot conservar atmosfera. Poca atracció. Ni pluja ni núvols. Temperatures extremes: 120º dia, -150º nit.

- No te llum pròpia, com tots els altres astres del sistema. Fases. Mercuri i Venus també fases.

- Roques i cràters volcànics. També impactes de meteorits.

- Eclipsis.

- Origen : 1er. Un tros de la Terra quant estava en fusió i al refredar-se es desarrollà on està ara.

- Ara es creu que va néixer quant un cos celeste va xocar amb la Terra després de formar-se els planetes fa 4.600 M d'anys. Part restes del cos i part material de la Terra.

- Molts cràters. 2 d'ells tenen més de 250 km de diàmetre.

- Cadenes muntanyoses arriben a 6.000 metres.

 

 

 

MERCURI

Diàmetre = 4.880 km. (poc més que la Lluna)

Distància al Sol = 58 milions km.

Distància a la Terra = 80 milions km.

Rotació eix = 58 dies + 16 hores.

Rotació Sol = 88 dies

Velocitat orbital = 48 km/seg.

Satèl•lits = 0

- 1er.planeta tel•lúric. (formats de pedra)

- Difícil de veure per proximitat al Sol que enlluerna. Abans de la sortida o després de la posta a poca alçada.

- Es extremista: El mes petit (llevat de Plutó); mes proper al Sol; òrbita mes excèntrica; el més fosc; el més dens;

- No temperatura mes alta que la te Venus. Dia 400º, nit -180º. No te atmosfera densa per retenir el calor, es molt tènue. Gasos van desaparèixer fa molt i està indefens als meteorits. Temperatura alta per proximitat al Sol i tarda quasi 2 mesos nostres en rotar eix.

- Capa de roca, sobre una altre més pesant. A continuació nucli de ferro més gran del que es pensava i metalls pesats, per tant gravetat comparativament alta: 1/3 Terra i igual a Mart.

- Al ser interior te fases.

- El 7.5.2003 vam veure trànsit. Menys de 30 trànsits per segle. El 9.5.2016 un altre.

 

VENUS

Diàmetre = 12.104 km (quasi com la Terra)

Distància al Sol = 108 milions de km.

Rotació eix = 243 dies terrestres. (1 dia = 117 dies nostres per combinació rotació/translació).

Rotació al Sol = 224,7 dies (1,94 dies = 1 any venusià)

Velocitat orbital = 35 km/seg.

Satèl•lits = 0

 

- El mes fàcil de descobrir per la brillantor. Prou allunyat del Sol pot veure's de dia, i en Vicenç Llurba d’ASTER, l’observà i ensenyà als assistents en ocasió del dia del cel al Parc Güell l’any 2002.

- Segons època al Est, (sortida Sol), o a l'Oest (a la posta).

- Superfície de roques (sondes Venera 9 i 10), i volcànica.

- Brilla molt perquè està a prop (42 milions km.) i els núvols reflexan la llum i 75% d'energia solar. Arriba superfície 2,5%.

- Difícil estudi accidents superficials. A prop fosc. Lluny com lluna plena però diàmetre 6 vegades més petit i semi amagat per brillantor del Sol.

- Envoltat d’espessos núvols de CO2. Atmosfera densa. Pressió = 90 atmosferes. Temperatura 480º, més alta que Mercuri. 

- Efecte hivernacle. Protegeix efecte directe.

- Avui sabem que gira retrògrad: Est a Oest (revés Terra).

- Urà també retrògrad (únics).

- Sostre núvols 60 km alçada Òxid carboni i molècules més complexes. A 50 km núvols de SO4H2 groc. Pluja àcida que s'evapora al arribar a nivells baixos i + càlids. Sota zona 40 km espessor CO2 cap avall cada cop més temp. i  més presió.

- Atmosfera CO2 permet pas energia però evita radiació del planeta a l'espai.

- El 8.6.2004, trànsit. El 5.6.2012, també però no a Barna.

 

MART

Diàmetre = 6.794 km

Distancia al Sol = 228 milions km. (1,5 UA)

Distancia mitja entre òrbites Terra/Mart = 78 milions km

Distància Agost 2003 (màxima oposició)= 55,8 milions km / Desembre 2003 = 165,6 milions km / Febrer 2004 = 226,5 milions km

Rotació eix = 24 h. 37 min. (sembla vagi enrera)

Rotació Sol = 687 dies.

Velocitat orbital = 24 km/seg.

Eix inclinat 25º 12' (quasi com la Terra). Estacions.

- Es dels mes petits, però a prop i es familiar com Venus.

- Te atmosfera tènue 1/100 de la Terra de CO2. Temperatura sota 0. Només puja al migdia a l'estiu (5-10º). De nit -120º.

- Òrbita més el•líptica que la Terra. Varia distància al Sol 20% i per tant, Primavera al N = 194 dies marcians. Estiu 178, Tardor 143, Hivern 154.

- Oposicions: M-T-S cada 26 mesos. (Molt a prop)

- Conjuncions: M-S-T- (No es veu).

- Hemisferi Sud molts cràters. Meteors gegants.

- Hemisferi Nord moltes planes. Oceans?. S'especula que hi havia aigua a l'antigor. Acantilats. Rius.

- 1877 Giovanni Schiaparelli va veure canals. Marcians. El biòleg Alfred Rusell Wallace va podar-ho en dubte. No hi pot haver aigua líquida per poca pressió i fred. També una cara. Les sondes van aclarir: Res; tot accidents geogràfics.

- Casquets polars: Aigua al N; CO2  al S. Aigua sublima de sòlid a gas per manca de pressió atmosfèrica.

- A l’Equador cadena Tharsis. Laves dels 4 volcans més grans del sistema. 3 alineats d'alçada 10 km. El mes gran Mons Olimpus = 25 km. d’alçada. Base con Gran Bretanya.

- Avui la comunicació amb Mart triga:

226,5 M km / 300000 = 755 segons = 13 minuts.

- Satèl•lits = 2. Fobos i Deimos (possibles asteroides capturats).

- Fobos orbita en 8 hores. Deimos en 30 hores. Estan molt més a prop del planeta que la nostra Lluna.

 

 

 

 

ENTRE MART I JÚPITER

- Cinturó d'asteroides.

- Una extensa faixa de pols còsmica formada per asteroides; planetes petits sense atmosfera, amb mides que van des de un granet de sorra, fins dotzenes de kms. els planetes menors o asteroides.

- Centrat cap a les 2,8 UA del Sol, que fa de separació entre planetes tel•lúrics (pedra) dels gasosos, formats bàsicament de gas.

- Alguns científics creuen que son les restes d’un planeta esmicolat als principis de la formació del sistema solar.

- Ceres es el mes gran, aprox. 1.000 km diàmetre.

- Velocitat orbital = 18 km/seg.

- Catalogats més de 17.300, si be es calcula que probablement hi ha d'haver de l'ordre de 1 milió amb una grandària superior a 1 km.

- Es creu que fa uns 65 milions d'anys, un asteroide xocà a la península del Yucatán. Devastació. Pols atmosfera. Foscor. Moren plantes, conseqüència herbívors i carnívors. Extinció dinosaures.

- Cada dia 3.000 tones de material arriba. 5/6 tant petites que no son meteors.

 

JUPITER

El gegant.

1er. Dels gasosos.

Diàmetre = 142.984 km.

Distancia Sol = 778 milions km. (5,2 UA)

Rotació eix = 9 h. 55 min. (el mes curt del sistema).

Rotació al Sol = 11,9 anys.

Velocitat orbital = 13 km/seg.

Satèl•lits = 60 (27 amb nom). (Pot ser més).

- A les nits brilla durant mesos.

- Es veu com un disc de color travessat per bandes paral•leles a l’equador. Son núvols de l’atmosfera que s'han estès degut a la rotació ràpida. Un punt de l’equador es mou a més de 45.000 km/h. (V=e/t = Пd/t = 3,14 x 142984/9,92 = 45.259 km/h.)

- Remolins i turbulències caòtiques i zones ovals o "taques" que son violents huracans. La més gran i invariable es la Gran Taca Roja. Es veu des de fa 3 segles.

- Es el més gran dels gasosos, (compostos essencialment per gas).

- Atmosfera densa. Principalment H i He. Components bàsics del Sol, per aquesta raó hi ha que diu que és un projecte d'estel o un estel avortat. Núvols d’amoníac i sofre. Vents de més de 600 km/h.

- A sota de l'atmosfera la pressió es de milers d’atmosferes.

- Per la pressió el H es transforma en líquid i forma oceà de varies desenes de milers de km de profunditat. Els àtoms de H tant comprimits es forma com una espècie de metall líquid.

- El centre el nucli de roca sòlida 2/3 vegades més gran que la terra.

- Satèl•lits principals descoberts per Galileo el 1610, (per ordre de més a prop del planeta): Io, Europa, Ganímedes, Calisto.

- Io te volcans actius. No desprenen roca fosa com a la Terra, sinó sofre fos. Dona color al satèl•lit.

- Europa sembla que pot tenir un mar d'aigua salada. - Ganímedes diàmetre 5.276 km. El més gran del sistema solar. Més que Mercuri i que Titán (satèl•lit de Saturn). Com els seus veïns, roques i gel, cobert de cràters.

- El 1994 vam poder veure (a través de la sonda Galileo), com fragments del cometa Shoemaker-Levy, impactaban contra Júpiter. No van quedar cràters com passaria a la Terra o la Lluna, perquè Júpiter es gas.

La sonda Galileo va ser llençada el 1989 cap a Júpiter on va entrar en òrbita el 1995. Li havien donat 6 anys de vida però ha estat treballant 14 anys fins que el 21.09.03 s'estimbà contra l'atmosfera de Júpiter per quedar triturada sota la tremenda pressió. Ho van fer per tenir la seguretat que no picaria contra Europa, amb la possibilitat de contaminar-la. Sembla que hi ha un oceà d'aigua salada sota la grossa capa de gel i podria haver-hi vida.

 

SATURN

Diàmetre = 120.536 km.

Distància al Sol = 1.427 milions km. (9,5 UA)

Rotació eix = 10 h 39 min.

Rotació Sol = 29,5 anys.

Velocitat orbital = 9,6 km/seg.

Satèl•lits = 31 (18 amb nom). (Pot ser més). (Júpiter i Saturn son com dos sistemes solars amb els seus planetes voltant-los).

- Es el favorit per el conjunt d'anells brillants.

- Molt lluny. 2 vegades la distància de Júpiter i per això no brilla tant.

- 2on. Més gran després de Júpiter.

- El mes destacable es la ombra dels anells i taques fosques que son les ombres dels satèl•lits.

- Composició semblant a Jupiter. Atmosfera de H i He, capes profundes de H líquid i H metàl•lic sobre nucli rocós.

- 3 grups d’anells. A=Extern; B=Mig (el més brillant); C=Intern (el més dèbil).

- Eix inclinat com a la Terra. Podem veure diferents aspectes dels anells al llarg de l'any. De perfil, quasi desapareix (1995 i 2010). Son molt fins, només uns centenars de metres d’espessor.

- Les Voyager van descobrir molts anells nous.

- Els anells formats per milers d'anells separats, compostos per fragments de gel de mides, des de una bola per a jugar, fins grans blocs.

- El satèl•lit més gran es Titan. Diàmetre 5.140 km. Més gran que Mercuri, i segon més gran del sistema solar després de Ganimedes, gira a 1.200.000 km del planeta.

- Titan te una atmosfera molt densa, principal N i bastant metà. Temp. -180º.

 

 

 

 

U R À

Diàmetre = 51.118 km.

Distància Sol = 2.871 milions km. (19,1 UA)

Rotació eix = 17 h. 14 min.

Rotació Sol = 84 anys.

Velocitat orbital = 6,8 km/seg.

Satèl•lits = 22 o més.

- Fins el 1781 es creia que només hi havien 6 planetes.

- El 13.03.1781, William Herschel va veure un objecte "curiós estel lluminós o probable cometa". Però no; era el planeta.

- Al calcular l’òrbita, el tamany del sistema solar es doblà.

- Tercer en grandària. També gasós.

- El més estrany és que gira de costat, com si rodés sobre l’òrbita.

- Atmosfera H i He i una mica de metà.

- Sota l’atmosfera oceà aigua(?), metà líquid i amoníac. Petit nucli de roca.

- També te anells, foscos i petits. Sembla que son 11.

 

NEPTÚ

Diàmetre 49.528 km

Distància Sol = 4.497 milions km. (30.0 UA)

Rotació eix = 19 h. 12 min.

Rotació Sol = 165 anys.

Velocitat orbital = 5,4 km/seg.

Satèl•lits = 8

- Després que William Herschel descobrís Urà, altres van buscar un altre planeta que afectava el seu moviment. L’alemany Johan Galle el trobà el 23.09.1846.

- Molt similar a Urà en mida i composició, però amb atmosfera més blava i clima més marcat.

- Mentre que l’atmosfera d'Urà sembla uniforme, a Neptú núvols i turmentes violentes.

- Te anells però poc visibles.

- El satèl•lit més important és Tritó, amb un diàmetre de 2.700 kms., (més gran que Plutó, el següent planeta).

 

PLUTÓ

Diàmetre=2.284 km (el més petit. Més que la Lluna i que Tritó)

Distància Sol = 5.913 milions km. (39,3 UA)

Rotació eix = 6 dies 9 hores.

Rotació Sol = 247,7 anys.

Velocitat orbital = 4,7 km/seg.

Satèl•lits = 1

- Temperatura -230º

- Roques i aigua gelada

- Superfície = Metà i N gelat. La seva evaporació origina una lleugera atmosfera.

- Òrbita molt el•líptica. A vegades talla la de Neptú com el 1979 i 1999, i a les hores, Neptú es el més llunyà.

- Hi ha qui diu que no s'hauria de considerar planeta, tant per composició, com per grandària com per òrbita.

- Satèl•lit Charon. Es la meitat de Plutó i orbita a 18.000 km del planeta, distància molt petita per ser satèl•lit.

- Gira al voltant de Plutó en 6 dies i 9 hores. Sempre la mateixa cara.

 

 

 

COMETES

 

- Més enllà de Neptú hi ha cossos gelats més petits que els planetes.

- Objectes del Cinturon de Kuiper.

- Vistos més de 100. Algú diu que Plutó n’és un.

- En una gran esfera està el Núvol de Oort, on hi ha bilions de cometes.

- Son cossos relativament petits, d’entre 5 i 20 km de diàmetre, i amb poca matèria, compostos, bàsicament per "gels" d’aigua i altres compostos orgànics, metà (CH4), amoníac (NH3), i bastants d'altres, pols i roca, amb un núvol de gas i pols que reflexa la llum del Sol.

- Els seus orígens es remunta al temps en el qual es va formar el Sistema Solar, i es creu que la seva matèria constituent es troba pràcticament inalterada i per tant constitueixen veritables relíquies dels primers temps del nostre sistema planetari.

- Venen del Núvol de Oort , reserva immensa de cometes, i que al arribar a l’alçada de Júpiter, el Sol el calenta i evapora la superfície gelada, formant les cabelleres i cues brillants esmentades.

- Els brillants son estranys i apareixen sense previ avís.

- N’hi ha de ben coneguts que ens visiten de manera periòdica, com el Halley que ve cada 76 anys, la darrera vegada el 1986.

- El Hale-Bopp que el vam veure i retratar el 1997, amb un diàmetre de uns 40 km. I que no tornarà fins d’aquí uns 4.000 anys.

- L’aparició dels cometes, a l’antigor, era senyal de mal auguri.

 

------------